Càmera de Google: novetats i guia de les darreres funcions

L’única queixa que podeu fer és que Google no va publicar aquestes funcions abans.

Google ha publicat una actualització bastant notable a la seva aplicació per a càmeres d’accions, donant-li un nom adequat i, al mateix temps, la va obrir a dispositius no Nexus que utilitzaven KitKat a la Play Store. Tot i que la interfície encara no té cap interès, ha canviat bastant dràsticament del que us havíeu acostumat si ahir vau utilitzar un Nexus 5. Google ha revisat la interfície de presa de fotografies per a fotografies habituals, panoràmiques i fotos esferes, mentre que també ha afegit una nova característica anomenada "Obstrucció de l'objectiu".

Hem trigat molt a recórrer la nova interfície i ens pot deixar de sorprendre amb els canvis realitzats. Tot i que sabem que la majoria de vosaltres podreu posar les mans a l’aplicació de seguida i provar-les per vosaltres mateixos, anirem a recórrer totes les novetats de l’aplicació Càmera de Google i us oferirem algunes consells per obtenir els millors trets possibles.

Utilitzeu la configuració de qualitat.

Si només instal·leu Google Camera i no accediu mai al menú de configuració, us faltarà la possibilitat de fer fotografies de la màxima qualitat possible. Tot i que entenc la decisió de definir els paràmetres de "baixa" o "estàndard" per defecte per raons de rendiment, els que vulguin aprofitar al màxim la càmera del telèfon voldran fer alguns canvis a l'aplicació.

Per agafar el control, desplaceu-vos des de la part esquerra de la interfície per mostrar els modes de la càmera i feu clic a la icona de l’engranatge a l’angle superior dret (al paisatge) o a la cantonada inferior dreta (retrat) per entrar a la configuració de l’aplicació. Les grans que voldreu veure es troben a la part inferior: Resolució panoràmica i Qualitat de la difusió de l'objectiu. Toqueu el primer i canvieu a "Màxim", toqueu el segon i aneu a "Alt". Notareu que el temps de processament de les panoràmiques i els cops d'objectius obturats augmenten notablement (com ara, 2-3 vegades), però sereu molt premiats amb fotos molt més boniques.

Un cop hi esteu, assegureu-vos que les qualitats de la foto i del vídeo estiguin tan altes com vulgueu. Tenint en compte la quantitat de telèfons moderns d’emmagatzematge que tenen a l’abast, no veig cap raó per definir la qualitat de la vostra foto o vídeo inferior al màxim. Utilitzeu tota la resolució.

Imatges estàndard, HDR i vídeo

Quan es llança Google Camera per primera vegada, els canvis visuals de la càmera Android d'Andorra són força evidents. En primer lloc, el que veus és el que obté quan es tracta del visor: ja no se’t acollirà amb una previsualització de 16: 9 per a una càmera que acabarà fent fotografies de 4: 3 (hooray!). Un petit botó de configuració a la cantonada del visor s’expandeix quan es toca per oferir-vos opcions d’activar les línies de graella (torna a aparèixer!), Commutar HDR, commutar el flash i canviar a la càmera frontal.

Introduint-lo des de la vora esquerra de la pantalla revela diversos modes de tir (de dalt a baix) - Photo Sphere, Panorama, Obstrucció de l'objectiu, Càmera de vídeo i cadascun dels seus amb els seus propis botons de colors. La càmera sembla canviar molt ràpidament entre modes, i la transició de l'HDR + regular al meu Nexus 5 sembla ser més ràpida també. Els únics desavantatges de la interfície que puc trobar aquí són que quan feu volar el telèfon a més de 180 graus, el botó de l'obturador no canvia les posicions que es troben al costat esquerre de la interfície per als tiradors esquerrans i que ja no hi ha dedicats controls de saldo blanc (els controls d’exposició, però, es poden activar en configuració> avançat).

Pel que fa a imatges habituals, HDR + i vídeo, no puc dir que hi hagi un canvi dramàtic en la qualitat de la foto des de la captura al tret en comparació amb la interfície de la càmera anterior. Com a algú que manté regularment el Nexus 5 en HDR + el 99 per cent del temps, puc dir que em va impressionar alguns dels plans no HDR + que he estat capaç de fer, però això dependrà naturalment del dispositiu que utilitzeu. El més important que notareu en la qualitat de la fotografia és el bé que podeu enquadrar i capturar fotografies ara amb les línies de graella activades i la gran àrea del botó de captura que és més fàcil de tocar. El tacte per centrar-se també sembla que ajuda a mesurar les imatges millor, i em vaig adonar que sí que va ajudar molt a les fotografies que no fossin HDR +. Consulteu alguns exemples de fotografies que hi ha a continuació (barreja de HDR + i modes regulars) d'un dia força gris i plujós.

I una mostra de vídeo ràpida de 1080p. Sembla que res no hagi canviat aquí en termes de qualitat, però una bona característica d'interfície et recorda suaument que es converteix el telèfon en mode de paisatge per agafar vídeo si teniu el telèfon retratat.

Obtenint els millors trets de Lens Blur

Nokia té Refocus, Samsung té Selective Focus, HTC té Ufocus, Sony té Defocus i ara Google està en joc amb With Lens Blur. És una característica de deslocalització generada per programari que genera i produeix un efecte artificial de poca profunditat de camp en les fotografies que es fan en mode Lent Blur. El fabricant de diferències immediat és que Google no té l’avantatge d’adaptar programari a un maquinari de càmera específic o basat en finalitats, de manera que les coses són molt limitades en comparació amb les ofertes d’altres fabricants.

• 

  

  

  

  

  

  

  

  

  

  

  

  

  

  

  

  

  És bastant fàcil passar per sobre amb la funció Lens Blur i tenir en compte que es tracta d’un efecte completament basat en programari, les limitacions del que pot fer mentre es veu bé són molt evidents quan s’intenta anar massa lluny. He descobert que la quantitat predeterminada de difuminat (en un lloc aproximat del 20 per cent de la barra lliscant) és realment bona, proporcionant un efecte realista de profunditat de camp que podria arribar a un telèfon. Aneu a qualsevol punt de la marca del 50 per cent de la barra lliscant i esteu arribant a un territori on res no semblarà adequat. El mateix passa amb la selecció del punt focal: desviar-se massa del punt focal original que vau escollir a l’hora de fer la fotografia, i les coses quedaran clares com el fang.

  Quan marqueu l'efecte borrós d'objectiu tal com vulgueu i el deixeu representar, podeu compartir les imatges en qualsevol lloc que normalment compartiu una imatge estàndard. Probablement aquesta és la part més bona d'aquesta implementació: no hi ha cap sistema compartit de fantasia ni cap aplicació específica per veure les imatges. La foto original encara es pot modificar al telèfon, on podeu canviar-la i tornar-la a compartir en qualsevol moment. Els resultats de la meva excursió al mercat són una bossa relativament barrejada, però estic molt impressionat amb el que és possible si us poseu una estona amb la composició i no aneu massa a l’hora d’aplicar l’efecte defocus.

  Panoràmiques i esferes fotogràfiques

  

  Les panoràmiques i les esferes fotogràfiques no s’han tocat dramàticament a la càmera de Google, però en particular s’han millorat les panoràmiques. Els panoràmics adquireixen ara una interfície gairebé idèntica a l’antiga distribució de Photo Sphere, que us permet fer diverses fotografies individuals (utilitzant punts com a guies per mantenir-vos centrades) i que s’uneixen juntes. Els resultats són dràsticament millors que l’antic mètode “escombrat” i funcionen tant en mode de retrat com de paisatge.

  

  Les esferes fotogràfiques són bàsicament les mateixes, amb els mateixos errors de costura peculiar que es basen principalment en la proximitat d’objectes a vosaltres i la vostra capacitat de tenir una mà extremadament constant mentre els agafeu. La gran cosa aquí és que esferes fotogràfiques ja estan disponibles per a més dispositius, independentment de si diuen o no "Nexus" a la part posterior. Proveu-vos la mà amb una Photo Sphere o dos i assegureu-vos de compartir-les a Google+ o a Google Maps perquè la gent les pugui veure amb la seva qualitat completa.